Tractaments del càncer d’ovari

També es realitza l’extirpació dels ganglis dels territoris pròxims als ovaris, l’extirpació del epipló, que és la capa que recobreix l’abdomen en el seu interior (omentectomia) i es prenen mostres del periotè, i s‘envien al patòleg per a ser analitzades. A més, es realitza una rentada peritoneal que consisteix a introduir sèrum en l’abdomen que es recupera posteriorment i es realitza una inspecció acurada i palpació de tota la cavitat abdominal accessible en el moment de la cirurgia. Aquesta cirurgia, ja sigui oberta o mínimament invasiva (per laparoscòpia) ha de realitzar-se per un cirurgià oncològic amb alta experiència en aquest tipus de cirurgies.

Després d’una cirurgia incompleta, és a dir, quan no s’ha pogut extirpar totalment el tumor o realitzar de manera completa tots els procediments comentats prèviament, el pacient ha de rebre tractament de quimioteràpia (denominat tractament adjuvant, en administrar-se després de la cirurgia) amb fàrmacs que habitualment són el Carboplatí, combinat amb el Paclitaxel.

La cirurgia, en la mesura que sigui possible, laparoscòpica (mínimament invasiva sempre que es pugui) i citorreductora, és a dir, amb la intenció de llevar el tumor íntegrament o almenys la major part d’aquest, juga un paper crucial en el tractament de malaltia avançada (estadis III i IV). Per tant, l’objectiu ha de ser obtenir, mitjançant quimioteràpia l’eliminació del tumor (generalment amb Carboplatí i Paclitaxel, administrats cada 21 dies, 6 vegades, o el que seria el mateix, durant 6 cicles). En aquest context, l’esforç quirúrgic ha de ser per a realitzar una cirurgia el més completa possible. Diversos estudis suggereixen que l’experiència del cirurgià és de màxima importància en els resultats i, per tant, la recomanació és que els pacients han de ser operats en centres amb molta experiència.

Les novetats en els “tractaments sistèmics” per a càncer d’ovari d’alt risc o avançat:

Dos grans estudis realitzats en diferents centres en diferents països, (GOG 218 i ICON 7) ens evidencien que el bevacizumab (anticòs monoclonal que impedeix que es formin vasos sanguinis en el tumor impedint que li arribin nutrients i oxigen a les cèl·lules tumorals produint la seva mort), administrat conjuntament amb la quimioteràpia inicial, va millorar el temps que el tumor esta controlat, en comparació a l’administració de quimioteràpia sense aquest fàrmac biològic. També es va observar que afegir bevacizumab al tractament, augmentava la supervivència d’alguns pacients, en concret, els pacients amb malaltia avançada (estadi IV).

Per això, actualment, es recomana la combinació de bevacizumab juntament amb quimioteràpia (Carboplatí-Paclitaxel) en pacients que compleixin unes certes característiques que el seu oncòleg comentarà en cada cas concret.

Les pacients que tenen mutacions en BRCA (mutacions hereditàries, que augmenten el risc de càncer de mama i ovari) es beneficien de rebre tractament amb uns fàrmacs denominats inhibidors de PARP (fàrmacs que impedeixen que els danys de la cèl·lula tumoral siguin reparats el que els porta a la seva mort).

Quatre assajos fase III (SOLO-1, PRIMA, PAOLA-1 i VELIA) han demostrat que el tractament de manteniment amb inhibidors de PARP (PARPi) (és a dir, tractament administrat després de la resposta a la quimioteràpia amb platí), va augmentar significativament el temps que la malaltia estava controlada (anomenada supervivència lliure de progressió) en pacients amb càncer d’ovari serós d’alt grau (HGSOC). Tots els assajos han mostrat un benefici notable i sense precedents en pacients amb mutació de BRCA. De fet, en un dels estudis (SOLO-1) aquest benefici era molt evident, observant-se que, després de 5 anys de seguiment de les pacients, fins a un 50% tenien el tumor controlat, mentre que si no rebien aquest tipus de fàrmacs , només el 21% tenia la malaltia controlada després de 5 anys.

Actualment, disposem de 2 inhibidors de PARP: Olaparib i NIraparib, que podem oferir a les nostres pacients en el cas que hi hagi mutacions de BRCA.

Per tant, el tractament oncològic de les pacients amb càncer d’ovari està millorant notablement el que ha permès, no tan sols viure més temps, sinó viure millor.