Què es la oncologia? Àrees, breu resum de la història i evolució (a Espanya)

L’oncologia mèdica també es preocupa per la prevenció i detecció del càncer (de forma multi disciplinar amb altres especialitats mèdiques i epidemiologia) però engloba totes les etapes de la malaltia:

• Diagnòstic.
• Tractament.
• Seguiment dels pacients després del tractament.
• Cures pal·liatives de pacients amb malalties en estat terminal. En aquest àmbit s’han desenvolupat unitats de cures pal·liatives en molts centres hospitalaris i socio sanitaris amb la participació d’oncologia mèdica però també d’experts en clínica del dolor o internistes i geriatres amb especial atenció a les cures pal·liatives.
• Aspectes ètics relacionats amb l’atenció als malalts.
• Recerca, tant bàsica com clínica, o ambdues (traslacional). Després de dècades allunyats a Espanya de les primeres potències en recerca, en la dècada dels vuitanta i especialment els anys noranta es van desenvolupar al nostre país grups, centres i laboratoris d’alta qualitat i competitius a nivell mundial. Per donar alguns exemples, aparició de Grups Cooperatius per a la Recerca Clínica, alguns d’ells tan antics com el TTD (Tractament de Tumors Digestius) actiu des de 1986, ONCOPAZ, GEICAM (Grup Espanyol Càncer de Mama), GERMINAL (Tractament de tumors germinals), GECP (Grup Espanyol Càncer de Pulmó), SOLTI (Teràpia d’Intensificació), GEICO (Grup d’Estudi i Recerca en el Carcinoma d’Ovari), etc. La incorporació en aquests anys vuitanta i noranta a SEOM (i altres societats científiques d’oncologia espanyoles) d’oncòlegs formats en països amb un major protagonisme històric en R+D del càncer, també ens va ajudar a dinamitzar els canvis cap a la recerca.

Principals àrees de l’oncologia

Existeixen tres àrees principals de l’oncologia:

•  l’oncologia mèdica dedicada al diagnòstic i tractament del càncer, centrada en l’atenció del malalt amb càncer com un tot, al qual es tracta amb quimioteràpia, teràpia amb hormones, immunoteràpies i altres medicaments dirigits a inhibir dianes moleculars concretes com poden ser els oncogens mutats.
• l’oncologia quirúrgica dedicada al tractament del càncer que utilitza l’extirpació del tumor i dels teixits circumdants (incloent ganglis limfàtics) durant una operació quirúrgica.
• l’oncologia radioteràpica és una especialitat mèdica amb un àmbit específic també d’activitat quirúrgica, dedicada als aspectes diagnòstics, cures clíniques i terapèutiques del malalt oncològic, primordialment orientada a l’ús dels tractaments amb radiacions.

És habitual la combinació, bé simultania o bé seqüencial, d’aquesta mena de tractaments per a aconseguir un major efecte o una millor prevenció. Per exemple, per a tractar un càncer de mama es pot precisar de cirurgia oncològica de mama per a extirpar el tumor, seguit o sovint precedit, d’un tractament d’oncologia mèdica (quimioteràpia, teràpia hormonal i/o teràpia dirigida contra l’HER2) i d’un tractament d’oncologia radioteràpica (radioteràpia sobre la mama i els ganglis de l’axil·la).

Història i evolució de l’oncologia

El que avui coneixem sota el terme genèric de càncer ha existit probablement sempre en l’ésser humà modern.

En 1935 el Dr. Lawrence va descriure un tumor ossi en una mandíbula trobada a Àfrica Oriental pertanyent a un individu, la datació paleontològica del qual, el situava vivint al començament de l’era Pleistocènica (d’1.600.000 a 100.000 anys a. C.).

Però la primera referència històrica d’un tumor la va fer Herodot (520 a. C.) en descriure el càncer de mama que patia Atosa, muller de Dario I, rei de Pèrsia.

El terme carcinoma va ser encunyat en l’Antiga Grècia. A partir d’ Hipòcrates (460 a. C.) s’empren els termes carcinos i carcinomes per a la descripció de tumors.

Fins a mitjan segle XIX el tractament de tumors va ser elemental a Europa, basat majoritàriament en l’extirpació amb tècniques molt rudimentàries. Però l’aparició de l’anestèsia, l’asèpsia i el microscopi van promoure importants millores en el tractament de les malalties neoplàsiques.

El 1899 va aparèixer la radioteràpia, usant els raigs X com a tractament.

 El 1939 es va descobrir la importància de les hormones per al desenvolupament d’alguns tumors, especialment en el càncer de mama i el càncer de pròstata, per la qual cosa es va promoure el seu ús per a algunes teràpies.

A partir de 1946 es va iniciar l’ús d’agents quimioteràpics per al càncer (amb mostasses nitrogenades per a malaltia de Hodgkin, linfosarcoma i leucèmies). Des de llavors la cirurgia, la radiació i la quimioteràpia han estat els principals mètodes per a combatre al càncer.

En els últims anys la tendència són els tractaments cada vegada més personalitzats. Es continuen desenvolupant desenes de nous tractaments oncològics utilitzant mètodes biològics que van des de l’edició genètica fins a la immunoteràpia. D’aquesta manera, es busca utilitzar tractaments dirigits en forma especial per a cadascuna de les principals dianes moleculars terapèutiques dels diferents tipus de càncer.