Càncer de còlon i recte: estadis i simptomatologia

Els pòlips solen ser petits i produeixen símptomes lleus o inexistents, per això, és recomanable dur a terme controls periòdics preventius per a detectar, identificar i extirpar els pòlips abans que es converteixin en càncer. És precisament aquesta naturalesa de cancerització seqüencial (de pòlip benigne a pòlip cancerós) per l’acumulació progressiva en el temps durant anys de mutacions genètiques o epigenètiques, que ens permet un “cribratge poblacional” eficaç mitjançant el “test de sang oculta en femta”, que si és positiu indica la recomanació d’una colonoscòpia (generalment endoscòpia sota sedació ambulatòria) a partir dels 50 anys d’edat (o fins i tot abans, si hi ha antecedents familiars de càncer colorectal en parents de primer grau, especialment si joves i per sota dels 50 anys d’edat). Un test de sang oculta en femta pot ser un fals positiu (per pèrdua de sang microscòpicament per hemorroides internes o per fissures anals o pòlips benignes) però els falsos negatius són molt pocs.

El càncer de còlon, majoritàriament, té una incidència més elevada en persones d’edats avançades, encara que pot desenvolupar-se a qualsevol edat. De fet, es considera que aproximadament el 4,1% de persones seran diagnosticades amb càncer de còlon en algun moment de la seva vida; i les persones que poden tenir una tendència familiar hereditària també solen ser un 4-6% aproximadament en la població europea occidental.

El càncer de recte sol donar símptomes abans (sang vermella per via rectal o dolor) en estar més a prop de l’anus. També se sol tractar de manera diferent, perquè s’ha demostrat que una radioteràpia i quimioteràpia (fins i tot oral) concomitants abans de la cirurgia (“neo adjuvant”) permeten una major curabilitat i redueixen de manera significativa el risc de recidiva local, en provocar una disminució de la grandària del tumor i facilitar la seva resecció completa (cirurgia Ro) amb el mesorecte (o “funda natural del recte”), a més que en moltes ocasions aconsegueix permetre empalmar la resta d’anus-recte amb el que queda sa del còlon (anastomosi pre operatòria o post operatòria) fins i tot mitjançant laparoscòpia- evitant així una colostomia o bossa permanent.

Estadis del càncer de còlon

L’estadificació de càncer és una guia general que els metges utilitzen per a determinar en quin punt evolutiu està el càncer, per a triar el millor pla de tractament i estimar la perspectiva a llarg termini. Els estadis establerts són:

• Estadi 0. També conegut com a carcinoma in situ. En aquest estadi les cèl·lules anormals solo es troben en el revestiment intern del còlon o el recte.
• Estadi 1. El càncer ha penetrat el revestiment o la mucosa del còlon, o el recte i pot haver crescut cap a la capa muscular. No s’ha propagat als ganglis limfàtics pròxims ni a altres parts del cos.
• Estadi 2. El càncer s’ha disseminat a les parets del còlon o del recte, o a través de les parets als teixits pròxims, però no afecta els ganglis limfàtics.
• Estadi 3. El càncer s’ha mogut als ganglis limfàtics, però no a altres parts del cos.
• Estadi 4. El càncer s’ha disseminat a altres òrgans distants, com el fetge o els pulmons; o ha penetrat ja per invasió directa en òrgans pelvians veïns (com la bufeta urinària).

Signes i símptomes del càncer còlon

És possible que el càncer de còlon no causi símptomes immediatament, sobretot en els primers estadis. Per això es tracta d’un “càncer especialment traïdor”, i en particular els del còlon dret que sovint es presenten ja amb anèmia ferropènica important o fins i tot amb metàstasis hepàtiques. De fet, molts dels símptomes del càncer de còlon també poden ser causats per altres problemes, com ara infeccions, hemorroides, síndrome de l’intestí irritable o malaltia inflamatòria intestinal, entre d’altres.

Com s’ha esmentat anteriorment en els primers estadis (estadi 0 a estadi 2) és probable que no es presenti cap símptoma, però en cas de presentar-los els més habituals són:

• Canvi en el ritme de les deposicions. Apareix diarrea o restrenyiment en persones amb ritme intestinal previ normal.
• Canvis en el color o en la forma de la femta. Generalment això es produeix perquè el tumor està estrenyent l’intestí i no permet el pas normal de la femta.
• Sagnat del recte o sang en la femta. És un dels símptomes més freqüents del càncer de còlon, podent produir anèmia.
• Excessiva producció de gasos. Una acumulació de gasos després de menjars copiosos pot ser normal, però si els símptomes són persistents pot ser signe d’algun problema.
• Rampes o dolor abdominal. Sol ser un símptoma freqüent però inespecífic. Quan el tumor tanca per complet el calibre del tub intestinal es diu obstrucció intestinal. Aquesta és una situació clínica greu que requereix assistència mèdica urgent.

Encara que molts d’aquests símptomes també poden ser causats per altres afeccions menys greus és aconsellable consultar a un metge si es presenta algun d’ells durant més d’una o dues setmanes seguides.

Si el tumor es detecta en fase primerenca, és curable en més del 90% dels casos. Per aquest motiu, és vital la detecció precoç, ja que es tracta d’un càncer freqüent. De fet, en ocórrer tant en homes com en dones és el tipus de càncer més freqüent en persones adultes a Espanya i en el món desenvolupat en general.

En els estadis més tardans del càncer de còlon (estadi 3 i estadi 4) els símptomes són més habituals. Addicionalment als símptomes característics dels primers estadis de la malaltia també es pot presentar:

• Fatiga excessiva.
• Feblesa inexplicable.
• Pèrdua de pes involuntària.
• Canvis en la femta o en el ritme deposicional habitual, que duren més d’un mes.
• Sensació de buidatge incomplet dels intestins.
• Vòmits.

Si el càncer de còlon es dissemina a altres parts del cos (estadi 4), també poden aparèixer com a símptomes:

• Icterícia (ulls i pell amb tonalitat groguenca) per afectació hepàtica o de vies biliars.
• Inflor a les mans o els peus per retenció de líquids.
• Dificultats per a respirar o tos seca no productiva.
• Maldecaps crònics o associats amb nausees.
• Visió borrosa.
• Fractures o dolor intens d’os.
• Distensió abdominal (amb o sense líquid, o ascites).